GUIMERÀ CELEBRARÀ, DES DE CASA, EL SANT SEBASTIANET MÉS DIGITAL
GUIMERÀ CELEBRARÀ, DES DE CASA, EL SANT SEBASTIANET MÉS DIGITAL
- La festivitat es remunta al 1751
- El poble va votar crear l’efemèride per agrair a Sant Sebastià el seu paper protector durant l’epidèmia del segle XVII
Per a més informació:
Salvador Balcells, alcalde (669 77 18 00)
Francesc Castanyer, per a la part històrica (696 62 95 16)
Guimerà (Urgell), 20 d’abril de 2020. La història sovint es repeteix. És el que passarà enguany amb Sant Sebastianet a Guimerà, una festa votada el 1751 pels vilatans per honorar Sant Sebastià i agrair-li així el paper protector que va tenir durant l’epidèmia de pesta que va afectar Catalunya de 1648 a 1652. En un estat d’emergència sanitària semblant, els veïns i veïnes de Guimerà celebraran, des de casa estant, la Festa Major de primavera, dissabte 25 d’abril. Ho faran decorant els balcons i compartint fotos a les xarxes socials.
La festivitat de Sant Sebastianet es remunta al 1751, quan els habitants de Guimerà van votar dedicar una segona jornada en honor a Sant Sebastià tres mesos després de la Festa Major d’hivern. És a dir, Sant Sebastià tenia lloc el 20 de gener, mentre que la festa votada de Sant Sebastianet se celebraria el 20 d’abril, data elegida que no tenia cap vincle amb el sant. Va néixer com una festa religiosa, amb missa al matí i processó a la tarda. D’aquesta manera es volia agrair al sant el paper protector que va exercir durant la pesta que va afectar tot l’arc mediterrani de la Península Ibèrica i cap a l’interior, de 1647 a 1654; i que va afectar amb particular virulència Catalunya, del 1648 al 1652, quan el Principat estava immers en la Guerra dels Segadors.
En un context de guerra, males collites, fam, pesta i retrocés demogràfic, a Guimerà van aflorar les manifestacions religioses, entre les quals destaquen les peregrinacions al santuari de la Bovera i la devoció a Sant Sebastià. El llibre Santa Maria i Sant Esteve de Guimerà (1986), dedicat a les esglésies del poble, recull els manuscrits de mossèn Sanç Capdevila, ampliats amb notes històriques de mossèn Armand Puig i Tàrrech i de Roser Puig i Tàrrech. A l’obra ja se cita la constitució de la confraria de Sant Esteve (1753), que aplegava els fadrins que des de feia dos anys organitzaven la festa de Sant Sebastianet.
Val a dir que la principal figura de Sant Sebastià que hi ha a Guimerà es troba a l’església de Santa Maria. Quan l’arquitecte Josep Maria Jujol, deixeble d’Antoni Gaudí, va fer el retaule de la Mare de Déu de l’Assumpció (1940-1942) a l’altar major, també va dissenyar un retaule per a la imatge de Sant Sebastià. Encara es conserven els dibuixos, però l’obra no s’ha dut mai a terme fer falta de pressupost. Tot i així, l’esmentada figura no és la que acostuma a sortir per la processó de Sant Sebastianet. La que es venera en aquesta efemèride és la que hi ha a la capella de Sant Esteve.
Sigui com sigui, els temps canvien i les tradicions també. Així, a finals del segle passat, a la festivitat de Sant Sebastianet se li va afegir un caire lúdic. A la missa i la processó,se li van sumar les obres teatrals que representaven els alumnes de l’Escola de Guimerà el cap de setmana, dins de les activitats que organitzava l’Esplai. Finalment, l’any 2000, la Festa Major de primavera es va traslladar al quart dissabte d’abril. Ara, tant per Sant Sebastià com per Sant Sebastianet, s’organitzen actes tant religiosos com lúdics.
La situació actual no impedirà que els veïns i les veïnes de Guimerà tornin a celebrar enguany la Festa Major de primavera amb activitats divertides. En aquest sentit, des del cap de setmana, la Comissió de Festes de l’Ajuntament de Guimerà ha animat tothom a decorar els balcons, fotografiar-los i compartir les imatges a les xarxes socials. Per fer-ho, convida a utilitzar l’etiqueta #balcoguimera20 i fer menció a @gambairotsdeguimera, en el cas de Facebook, i @guimeramedieval, en el cas d’Instagram.
Informació elaborada per Albert Rossell (Cal Josep del Biel), Francesc Castanyer (Cal Catxó), Miquel Àngel Farré Targa (Cal Milio) i Sebastià Busquets (Cal Sebastianet).