L’Ajuntament de Guimerà s’oposa als projectes de parcs solars en sòl agrari.
Canviar agricultura per plaques solars?
El mes de novembre del 2019, el Parlament de Catalunya va aprovar el Decret Llei 16/2019 de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. L’aprovació d’aquest decret va propiciar una allau d’avantprojectes a la zona de la Baixa Segarra, l’Urgell i La Conca, sense ordre ni planificació prèvia, que sovint se solapen, i que en cas d’aprovar-se causarien un impacte paisatgístic greu al municipi, principalment per les seves dimensions i múltiples línies d’evacuació.
A dia 9 de març de 2023, reunit l'Ajuntament de Guimerà, ha aprovat per unanimitat una moció en què es mostra a favor de les energies renovables però manifesta la seva oposició al model actual amb una flagrant falta de planificació, que no evita la massificació d’instal·lacions i que en pro de la sostenibilitat genera molts interrogants que volem compartir:
Cal avançar cap a un model energètic més sostenible? Sens dubte.
És sostenible canviar agricultura per plaques solars?
Perdre més terreny de conreu és perdre sobirania alimentària, cosa que ens fa més vulnerables a les especulacions dels mercats internacionals i a les afectacions en el proveïment, i ens fa dependents de grans corporacions productores i distribuïdores.
És necessari crear aquests parcs solars?
- Les plaques solars tenen altres ubicacions possibles com teulades d’equipaments, naus industrials, mitjaneres de les carreteres, etc.
Aquests projectes impulsats per grans corporacions no només generen pèrdua de terrenys, sinó que generen especulació amb els preus del sòl agrari, i dificulten les possibilitats d’accés de la pagesia, que no pot garantir el relleu de les seves explotacions.
Calen projectes de dimensions equilibrades amb el territori, fomentar l’autoproducció i fugir dels oligopolis que es només basen en criteris econòmics.
- En segon lloc, i com ja s’ha dit abans, estem a favor de les energies renovables, però no a qualsevol preu: cal prioritzar les zones ermes, les zones abandonades entre carreteres, els pàrquings..., que ofereixen superfícies suficients. En aquesta línia, cal prioritzar les instal·lacions de panells solars en àmbits urbans (polígons, polígons abandonats i teulats domèstics), i regular la implantació en el Sòl No Urbanitzable. En definitiva, cal prioritzar al màxim les terres no agrícoles i ubicacions en edificis.
Cal preservar l’activitat agrària del nostre territori, i per tant les plaques solars fotovoltaiques haurien d’anar en terrenys amb pendents superiors al 20%, en sòls amb poc o baix valor agrícola seguint, en aquest cas, per la seva delimitació, el Mapa de Classes Agrològiques.
Cal defensar la pràctica agrària per damunt de tot, cal afavorir l’arrelament de la població al territori i per tant el seu desenvolupament rural, i això passa per donar oportunitats als nostres pagesos/pageses i ramaders/ramaderes, i sobretot als joves que es volen quedar a l’explotació o que s’hi volen incorporar, i això no passa per convertir hectàrees de conreu en camps solars.